«Els nostres noms no importen. Som una colla de catalans normals. Dels que veieu pel carrer o al bar. D’arreu de Catalunya, i de tota la vida. És a dir, que som allò que van ser els nostres avis i besavis: catalans, espanyols i europeus. Com sempre. Aquestes coses no canvien.

Vam néixer per gaudir del pa amb tomàquet, els espaguetis, el fuet, la botifarra amb seques, l’arròs a la cubana, l’escudella, el vi, la música, els nens, el mar i la muntanya, la família, la senyera i la rojigualda, els animals, les ermites, els llibres, el Nadal, les coses dels nostres pares i dels nostres fills, allò diví i humà.

Ja som aquí. Per dir que ens agrada Catalunya, a seques. I que no ens agrada la Catalunya nacionalista, perquè el nacionalisme és la degeneració de tot allò que estimem».

Así se cuentan a-sí-mismos los creadores de la web http://www.dolçacatalunya.com. Una página que centellea senyy esa especie de inteligencia intuitiva del catalán de siempre, que sabe distinguir el gato de la liebre. Ciertamente, el nacionalismo separatista de la ruin estrella de cinco puntas lleva – con malas artes, mucho dinero y no se lo vamos a negar, ciertas habilidades – vendiendo gato a los catalanes más de 40 años, gato que parece también se compra por españoles de otras regiones.

Toca pues que aprendamos a distinguir y recuperemos esa intuición del buen comerciante. ¡Queremos liebre, y no gato!
En http://www.dolçacatalunya.com hay liebre, rica, jugosa.

Felicidades a sus autores por su idea e iniciativa, ánimo en el empeño, y suerte, mucha suerte!